PREÁMBUL

Però, a partir del 11 de novembre 1942, data que va marcar l’entrada dels alemanys en la zona encara no ocupada i a conseqüència del desembarcament aliat al nord d’Àfrica del dia 8 del mateix mes, la pressió nazi es va estrènyer, la vigilància s’intensificà notablement i guarda fronteres majoritàriament austríacs van ser enviats en nombre sobre la frontera. Així doncs, les patrulles es multiplicaren. Una zona prohibida de 20 quilòmetres fou instaurada a l’interior de la qual no es podia circular sense autorització. A fi de millorar l’aproximació dels primers passos era essencial formar part d’organitzacions millor estructurades, més metòdiques i sobretot més secretes. Fou d’aquesta manera que van néixer xarxes britàniques, belgues, holandeses, poloneses, també de militars francesos, amb l’objectiu de passar persones però també documents i informació… Per complicar la situació, a partir del mes de febrer 1943, i com a conseqüència de l’instauració del STO (Servei del Treball Obligatori) el qual obligava els joves a treballar en diverses indrets del Reich, s’inicià una onada d’insubmisos, els quals per evadir aquesta obligació van decidir, sigui acostar-se als maquis, o passar a Espanya. Davant aquest èxode massiu de ma d’obra barata (i tot i el nombre creixent i preocupant de militars que s’evadien), la repressió nazi s’intensificà de manera considerable, els arrests es generalitzaren, les xarxes van ser més perseguides, els guies caçats sense treva, fins al punt que dels 2 000 guies coneguts, prop de la meitat van ser executats o van morir deportats, tot i que gràcies a ells, uns 33 000 candidats a l’evasió van poder fer realitat el seu somni.

…