PREÁMBUL
Desprès de l’ofensiva alemanya del maig 1940 i de la divisió de França en dues parts, una zona ocupada al nord i una zona lliure al sud, molts civils i militars, fugint un món de persecucions, d’empresonaments i execucions, indissociables de la barbàrie nazi, es refugiaren tant aviat com van poder en aquesta zona lliure, sinònima d’esperança. Entre els militars trobàvem presoners, evadits, voluntaris recentment allistats, fills de militars, pilots abatuts, tots ells motivats pel desig comú d’unir-se a les forces aliades a fi de continuar la lluita, però també comptàvem nombrosos civils, víctimes de tot tipus de discriminacions. Estrangers perseguits, insubmisos en situació de perill, jueus acorralats, resistents descoberts o denunciats. Llur denominador comú el marcava el desig vital de sortir de França per entrar a Espanya a través dels Pirineus : sigui per simple instint de supervivència, sigui per resistir inexorablement a ‘’insuportable opressió ; a l’inici d’aquest èxode voluntari, tots aquells que eren capturats pels guarda fronteres espanyols eren malauradament tornats a França, internats pel règim de Vichy i entregats a les autoritats alemanyes ; un temps més tard, van ser mantinguts en detenció a Espanya i tot i que Franco era aliat d’Hitler i que tractava els nous vinguts sense miraments, empresonant-los en cel·les tristament celebres, durant una període entre 2 i 6 mesos (segons l’edat, la nacionalitat o el seu estatut…) els tornava la llibertat, segons uns acords econòmics més o menys secrets acordats amb les potències aliades. Al principi de l’ocupació, els Pirineus formant part íntegral de la zona lliure, va ser objecte d’una vigilància menys estricta, permetent d’aquesta manera els passos per itineraris més fàcils a persones amb preparació escassa, persones que s’espavilaven, soles o gràcies a relacions, per trobar allà mateix individus molt bregats a les dificultats muntanyenques que les conduirien a Espanya. Entre aquests acompanyants comptaven pastors, contrabandistes, forestals, caçadors d’isards, pagesos de pobles fronterers…
